Anit vaig anar a Suera, a la presentació del llibre de Carme Manuel. Carme és la directora de la col·lecció ‘Biblioteca Javier Coy d’Estudis Nord-americans‘. És companya de Facultat, amiga des dels temps d’estudiants. Una persona molt creativa en molts formats. Recorde les seues fotografies de la ciutat de Chicago; els seus quadres, en una etapa posterior. Ara ha mamprés el camí de la creació literària, i ha produït una novel·la d’extraordinària importància: Llanceu la creu. Fins a mi, que sóc fonamentalment persona de no ficció, m’ha arribat molt el seu llibre. Molt. Ben llegidor, l’autora té la gràcia literària que fa del que escriu un text alhora natural i dotat de la profunditat retòrica que s’amaga en aparent simplicitat. Qualificatius d’extraordinària agudesa. D’aquells llibres que no pots parar de llegir.
Comprenc l’experiència de Laia Climent, tal com la contava aquesta en la molt estiuenca presentació del llibre, feta al poble de Suera: sense estar gens inclinada d’entrada a llegir encara un original més, es va trobar enganxada per la narració, i va decidir sense dubtar que volia editar aquesta autora. Fantàstic: eixes coses sembla que encara passen. Laia Climent es veu decidida a tirar endavant Tres i Quatre, la llegendària editorial de son pare Eliseu. Parlem d’unes dones a qui apreciem molt les dues: la meravellosa Maria-Mercè Marçal, un geni poètic, i l’eficacíssima i molt sàvia Isabel Segura, per a la qual li done records. Isabel Segura (una ‘donota’, en el sentit en què Pla parlava d»homenots’) es mereix molta, molta sort. I un reconeixement que encara no ha tingut. Laia té la gentilesa de suggerir-me, amb gran sorpresa per la meua banda, de prendre el camí de Carme Manuel i començar a escriure creació.
Torne a casa molt contenta per Carme, que em confessa que ja està fent voltes a un segon llibre de ficció. Si algú pot fer-ho, eixa és ella. Ha estat una molt agradable vetlada, que per unes hores m’ha tret el cap de la faena.