After seven weeks of preparation, curator-sourcing and generous support, We the Humanities launches today.  It’s the first rotation-curation Twitter account for the humanities, featuring a new guest editor every week who’ll be tweeting about their work or research in the humanities and their other areas of interest.  Set up by Jessica Sage and Kristina West, who are both part-time PhD researchers and sessional lecturers at the University of Reading, the hope is that it will offer a central platform for discussion and news of the humanities in all its forms.

From humble beginnings (a lightbulb moment whilst wearing pyjamas on a Sunday afternoon) the account now has more than 650 followers and 21 brave tweeters who’ve put themselves forward to curate for us.  Today’s launch sees the account being taken over by Louise Jackson, the Head of Learning Enhancement at Trinity Laban Conservatoire of Music and Dance.  Future guest editors include a senior lecturer in English and Cultural Studies at the University of Wolverhampton, an Assistant Curator in the Sculpture department of the Victoria and Albert Museum, and researchers from Norway, New Zealand, Australia and the USA.  We are also looking forward to adding participants from the business world, primary and secondary education and any other discipline associated with or interested in the humanities.

The account’s set-up has been juggled with teaching and finishing a thesis (Jess) and teaching, PhD research and parenting (Krissie) and so it’s with relief as well as excitement that our first curation is underway.  It has been great fun getting to know some of our followers in the last few weeks – and we’ve been overwhelmed by people’s generosity in sharing the initiative, suggesting avenues of publicity and hosting us on their blogs – but this is a project that’s bigger than two individuals.  It’s this spirit of collaboration and the diversity of contributors that we hope will grow the account to reach more people, from those who’ve dedicated their working lives to the humanities to people with a mild curiosity in one particular area.

Although it’s a modest project, we hope that @wethehumanities will contribute to debates about the importance of the discipline and provide entertaining and informative perspectives on an ever-expanding variety of research, interests and hobbies.

You can follow @wethehumanities on Twitter here and you’ll find the blog here.  If you would like to curate for a week the details and sign-up form can be found here.  You can also get in touch with Jess and Krissie with any suggestions or comments that you may have by emailing them at wethehumanities AT gmail DOT com.

LINKS:

We the Humanities: http://www.twitter.com/wethehumanities

Jessica Sage: http://www.twitter.com/jessisreading80

Kristina West: http://www.twitter.com/krisreadsbooks

Louise Jackson: http://wethehumanities.wordpress.com/2014/02/21/2402-02032014-louise-jackson/

Blog: http://wethehumanities.wordpress.com/

For curators: http://wethehumanities.wordpress.com/for-curators-2/

Tot preparat per al llançament demà a Twitter del compte @WetheHumanities, l’equip del qual ha tingut la gentilesa d’acollir-me com a curadora durant una setmana, probablement a finals de la primavera que ve. Es tracta d’un compte rotatori destinat a visibilitzar un tema – a l’estil, per exemple, de @CatalanVoices. La idea és difondre les múltiples facetes del que representa el món de les humanitats entre el públic en general.

A continuació penge l’anunci del llançament.

Ahir dijous 20 de febrer vam tenir a Filologia els tallers al voltant de la Viquipèdia. Van venir a presentar-los dos esplèndids viquipedistes: Àlex Hinojo (@Kippelboy) i Carles Paredes (@krlscat). Vam repescar, per a Twitter, el HT #humdig.

Al matí ens van fer dos tallers als professors: el primer sobre Viquitexts, el projecte de digitalització de textos en català, corresponent a l’anglés Wikisource. Aquest pretén posar en obert tots els documents culturals possibles. Aprenem coses com que una sèrie de grans biblioteques van fer acords de digitalització amb Google Books, i ara aquesta empresa només fa públics, de tots els textos, aquells que més li interessa, i se’n reserva d’altres. Senzillament desastrós. De vegades la gent de Viquitexts millora els llibres de Google Books allà on l’escannejador s’havia saltat pàgines.

És molt interessant saber que Viquitexts no acull sols llibres digitalitzats, acompanyats sovint amb la seua transcripció, millorada en la lectura de cada nou revisor; també acull altres tipus de documents, com poemes i fullets solts, així com documents sonors: audiollibres, per exemple, molt útils no sols per a invidents, sinó també per a molta altra gent a qui agrada llegir però té mans ocupades (pense ara en gent que es passa molt de temps a la carretera). Se’m va acudir que Viquitexts pot ser una excel·lent via de preservació de cançonetes populars infantils: de jugar a rotgle, o a corda, o de les que acompanyaven altres jocs tradicionals.

El segon taller del matí va ser dedicat al viquiprojecte Viquiclàssics, que du el lema “De la literatura clàssica als clàssics de la literatura”. És ambiciós: es proposa la introducció o la revisió d’entrades de la Viquipèdia referents a autors i textos d’importància literària. Em van agradar molt les línies que s’havien obert en epigrafia grega i literatura llatina, resultat del taller que havien presentat el dia anterior a la Universitat Autònoma de Barcelona. Caldria que els professors de literatura de totes les àrees consideràssem també iniciatives similars.

Després de dinar, els incansables Àlex i Carles van fer el tercer i últim taller, aquest obert a tothom però dedicat en particular als estudiants: com introduir i editar entrades a la Viquipèdia. Els estudiants assistents es van mostrar interessadíssims: aquesta eina els permet fer aportacions culturals al domini públic en la seua llengua, dins la plataforma enciclopèdica més consultada del món; els permet sentir-se útils, culturalment parlant. Aquest, al cap i a la fi, és el sentit últim de l’expressió “activisme cultural”, com els propis monitors van recordar.

Camí de l’estació, després d’un dia tan intens, Àlex i Carles encara tenien energia per xarrar. L’Àlex em comenta que està integrat també en el projecte Europeana, de la Comissió Europea, i que col·labora en projectes RunCoCo.

Quan em sent aclaparada pels molts problemes actuals, pels atacs diaris contra la nostra cultura i la nostra llengua, només necessite pensar en aquests viquipedistes per animar-me: no pot haver-hi força que prevalga contra tant d’entusiasme com hi veig, nascut de la pràctica habitual en el manteniment de la Viquipèdia i projectes afins, pràctica que els mostra que la gent sí que s’interessa per la cultura, que busca informar-se i adquirir coneixements cada dia. Eixa és la realitat, i contra això no poden prevaler les forces bàrbares. We shall overcome.

Fa poc, la Universitat de València es va veure obligada, per manca de pressupost, a suprimir l’oferta d’anys sabàtics que havia mantingut durant més de dues dècades. El professorat universitari, ja en bona part assetjat per l’aplicació per part del Rectorat del polèmic decret llei2012 de càrregues docents, trobem difícil, en les condicions actuals, de dur a terme la nostra obligació d’investigar, alhora que ens amenaça aquest decret amb les conseqüències de no fer-ho — de no fer-ho a la manera que dicta el Ministeri. Què podem fer?

No pot haver-hi dubte que la desaparició dels sabàtics perjudicarà no sols els professors particulars, sinó també el nivell d’investigació de la UVEG. Per això ens interessa cercar alternatives, encara que siguen a un nivell molt modest.

És veritat que hi ha departaments en què hom pot optar per acumular-se tota la docència en un quadrimestre, i dedicar l’altre a la investigació (si és que li queda energia). Però aquesta solució no és possible en la majoria dels casos.

Una altra alternativa és prendre’s una llicència d’estudis remunerada amb la conformitat dels companys de departament, que li fan les classes a canvi potser d’una reciprocitat a l’any següent. Aquesta segona solució tampoc no és possible en la majoria dels casos.

I arribem a la tercera alternativa: la llicència d’estudis sense remuneració econòmica. La meua proposta és de facilitar les condicions perquè, si un professor es veu forçat a agafar-se una llicència d’estudis sense sou, almenys que la UVEG no es beneficie econòmicament d’aquest permís. 

Posaré un exemple: Un professor titular o catedràtic s’agafa un permís sense sou durant quatre mesos; diguem de febrer a maig. Si al seu departament no hi ha superàvit, la UVEG ha de contractar un associat per fer les classes que hauria fet ell durant aquest quadrimestre. Aquest professor associat rebrà, per les mateixes classes, molts menys diners que els que deixa de percebre el que se n’ha anat. La diferència va a la butxaca de la Universitat.

En el moment de la reincorporació d’aquell titular o catedràtic l’1 de juny, ara acaba automàticament el contracte de l’associat que el substituïa. Amb la qual cosa apareix un problema important, ja que el qui ha estat de llicència ha d’examinar un grup o grups als quals no ha fet classe. Els estudiants no estaran molt feliços amb això, però és la norma en el vicerectorat de Recursos Humans: el contracte del substitut venç quan es reincorpora el titular.

Ara bé: en els dos, tres o quatre mesos que l’investigador ha estat de llicència sense sou, la Universitat s’ha estalviat una quantitat de diners enorme, pagant un salari d’associat en comptes d’un de titular o catedràtic. Per això la Universitat hauria d’acceptar d’allargar el contracte de l’associat substitut alguns mesos més (depenent de la quantitat que s’haja estalviat) perquè aquest acabe la seua tasca docent, sense obligar a qui ha estat de llicència a dessagnar-se econòmicament encara un altre mes més, o a posar-se en la incòmoda situació d’examinar un grup d’altri. Això, a més, permetria que el professor de la llicència d’estudis continuara investigant encara després de reincorporar-se nominalment, ara amb remuneració.

És evident que, en açò, els interessos de Recursos Humans i els d’Investigació divergeixen. Recursos Humans pot dir que la norma és la que és, i que quan un professor torna, l’altre se n’ha d’anar. Tanmateix, la UVEG està ara clarament en deute amb Investigació per la supressió dels sabàtics. És la seua obligació facilitar alternatives. D’ací la importància d’una potencial negociació entre les dues àrees, per arribar a alguna mena de consens.

La UVEG està molt ben situada als índexs internacionals d’universitats, però fins a quan? El rectorat no pot acceptar l’augment de les dificultats per a la investigació que suposa la supressió dels sabàtics sense oferir absolutament cap alternativa, ni tan sols una de tan modesta com la que plantege ací.

M’agradaria saber què pensen d’aquesta modestíssima proposta els dos presents candidats a rector.