Els últims tres mesos he tingut grandíssims problemes de connexió a internet, a casa. La major part del temps a 56 kb de velocitat, poc he pogut fer per eixa via que no fóra el més imprescindible, això és, contestar el correu electrònic i poc més. La setmana de curadora del compte de Twitter @WetheHumanities va ser èpica, amb tota mena de dificultats; vaig haver d’escriure des del despatx de la Facultat molt del que vaig piular (per la cultura catalana amb especial atenció al valencià, i pel medievalisme). Ara, mes d’agost i a casa, intentaré anar posant-me al dia.

La qüestió bàsica és que, vivint al camp, no tinc cable telefònic per connectar-me, i ho he de fer de manera aèria. Per la particular posició de la casa, i pels molts arbres que l’envolten, i que són el meu orgull, no és fàcil captar senyal. Els últims anys vaig funcionar amb l’empresa Eurona, que té un repetidor al pic del Bartolo. Però els últims temps hi ha hagut una saturació d’ones (com m’agradaria que algú medira quanta!) per la multiplicació d’operadores; i jo, estant a vint quilòmetres del repetidor, he perdut el senyal. M’he hagut de moure amb el 3G de l’extraordinària companyia Pepephone, que no té quasi cobertura ací, tampoc.

He buscat alternatives en Güifinet, que té bona implantació a les comarques de Castelló (la idea cooperativa m’agradava) però no n’arriba el senyal; i amb Pro-red, una empresa valenciana, també sense èxit.

Mentre parle, hi ha uns operaris d’Econectia movent-se pel terrat. A veure si avui tenim èxit, i puc tornar a funcionar en línia a velocitat decent.

 

P.S, Èxit! Torne a estar sòlidament connectada a internet! Fins i tot he guanyat en velocitat: abans tenia una línia de 3Mb i la d’ara és de 5Mb. Totes les tasques que tinc entre mans semblen més fàcils ara. És com si m’hagués tret un gran pes de sobre: em sent més lleugera. I puc sentir música altra volta! Spotify torna a anar de meravella.