Ja heu arribat ací. Molt bé! Esteu a punt d’aconseguir el grau en Filologia Catalana per la Universitat de València.

No cal que us diga que aquesta és una carrera vocacional. És una carrera que no es pot fer sense sentir amor: amor per l’expressió verbal humana, sí; però particularment amor per la llengua catalana, i per la cultura i la societat que la sostenen. Eixe amor és el que ens fa tirar avant sempre, malgrat tots els obstacles (i en tenim a mansalva, d’obstacles, nosaltres). És el que fa dels graduats en Filologia Catalana persones extraordinàriament resilients. Eixe amor aporta llum al món.

Ja heu arribat fins ací! I en el camí, haureu dubtat de vosaltres mateixos mil vegades; però heu seguit endavant, no us heu rendit.

Heu tirat avant des del plaer de l’aventura d’aprendre; des del plaer de córrer riscos; des del plaer, que és el que ens evita sentir por. Sense plaer a la vida, la por se’ns menja. I aquella és la sensació que us desitge per molts anys: el plaer d’estrena, d’estrenar vida, aventures i treball, de sentir cada moment com a nou.

Treballeu ben fort, que la nostra cultura us necessita. Però busqueu l’esforç sense el sacrifici. Alguns ja m’heu sentit a dir alguna vegada que considere el sacrifici tòxic (les persones et diran després que no t’ho havien demanat, que et sacrificares per elles). El sacifici és tòxic, sí; però l’esforç és excel·lent: una vida sense esforç no mereix ésser viscuda. La sensació d’aconseguir el fruit de l’esforç és de les millors de la vida. Quan parle de l’esforç, hi incloc també el de l’exercici físic. La forma física és el que previndrà que caigueu en depressions en èpoques fosques, que també en tindreu.

A les xiques, com als xics, us dic: busqueu fer-vos de respectar professionalment. No prioritzeu la simpatia, ni el favor, sinó el respecte. Que se sàpia que teniu autoestima i que valoreu el vostre esforç. Guanyar-vos el respecte humà és importantíssim. Però el respecte ha d’anar acompanyat d’alegria, del plaer de viure la vida plenament, i alhora de viure la vida amb consciència, conscientment. He sentit a dir a unes quantes persones a les portes de la mort: «Disfruteu de la vida, de cada minut, vosaltres, els que us quedeu ací».

L’amor i el plaer us duran a la saviesa. Atreviu-vos a saber com més va més.

Sereu experts en comunicació humana. No malbarateu eixa habilitat: escriviu, parleu, expresseu-vos públicament. Aprofiteu les plataformes, digitals i físiques, que teniu a l’abast. Que se senta la vostra veu. Els bons filòlegs s’expressen des del cor, i defugen la visceralitat. Oblideu el miratge que ens envolta ara, aquest bombardeig per fer-nos creure que les vaques volen: vosaltres sabeu molt bé què està bé i què està malament. Feu cas al cor. I des del cor, seguiu estimant la llengua catalana com estimeu la família; no perquè siga la millor, ni perquè siga la pitjor; sinó perquè és la vostra.

Que sigueu molt feliços.