El dia s’arregla
He dormit vuit horetes. Anit no vaig poder adormir-me fins a quasi la una, i m’he despertat a les nou. Amb una mica de retard sobre les previsions, m’he alçat i he fet l’habitual chi kung. Després he collit unes peretes de l’hort, i he desdejunat davant Twitter, on he agraït a Cory @Doctorow la seua conferència a Finlàndia sobre la legislació europea que es vol aprovar, i que consagraria el que ja està passant: ordinadors que ens menteixen, als seus propietaris. Vaig veure la conferència ahir diumenge. Va durar menys que una pel·lícula, i en acabar jo havia aprés moltíssim.
Hauria de reprendre la tasca de divendres, el seguiment i ajustament de les normes de la revista a les instruccions d’EC3; però la veritat és que em costa molt. I fa tanta calor! M’acabaré posant, però per combatre la temptació del bloqueig, em pose a transcriure una gravació pendent. He aprés aquesta tàctica a base d’experiència: no és útil antagonitzar el rebuig de l’investigador (ni el de l’estudiant) de manera frontal. Això només dóna una discussió interna improductiva, del tipus: ‘No vull fer aquesta tasca’. ‘Sí, l’has de fer’. ‘No vull’. ‘És precís’. ‘No’. ‘Sí’, etc.; tothom relacionat amb l’estudi coneix bé l’experiència. No es guanya gran cosa, com dic, de continuar la confrontació: la ment, que es comporta com una criatura, es venjarà si l’obliguem: ens oblidarem de coses, o farem equivocacions que ens forçaran a retornar després sobre el que créiem fet ja.
És millor treballar-hi de manera obliqua. Davant el ‘No vull fer aquesta tasca’, dóna més resultat contestar: ‘Doncs bé, no la faràs; fes aquella altra’. I la ment, per tal de fugir del que no volia fer, es posa a fer aquella altra cosa. Això és el que he fet jo, en la jornada de treball de hui: com que la ment es negava a posar-se a treballar en la tasca d’instruccions EC3 (‘És avorridíssim!’, m’exclamava), m’he posat primer a transcriure unes gravacions que tenia pendents; i després, a cercar en l’arxiu els documents que necessitaré per a redactar una sol·licitud de beca que hauré de redactar més avant. I així he estat, entretinguda, disfrutant-ho més perquè tenia la impressió de fer campana. Al poc ja havia amanit tots els documents bàsics que hauré d’emprar. Molt productiu.
Això m’ha animat molt; de manera que després, ja vora tres quarts d’una, m’he ficat per fi amb l’EC3. I he avançat de manera enormement profitosa. Quan he alçat la vista ja eren vora les quatre de la vesprada.
Hui dine molt tard, però dine contenta perquè la jornada de treball ha estat molt productiva, contra el que em semblava aquest matí.